Encara que Orson Welles no
va inventar res, molts consideren a Citizen Kane com l'intent de
Welles de crear un nou estil de producció cinematogràfica; però el
que sí que va fer fou usar i sintetizar tots els recursos existents
d'una manera única.
El més innovador a
aquesta pel·lícula és el gran ús de la profunditat de camp. En la
majoría d'escenes, el primer pla, el fons i tot el que hi ha entre
aquestos, están enfocats perfectament. A més es buscava que
l'enquadrament fora similar al de l'ull humà. A més hi destaquen
els moviments de càmera i l'ús de grues i travellings.
A més utilitza el
maquillatge per canviar la aparença tant d'ell mateix com dels
altres actors, a més inventaren un compost que feia que al ficar-se
a la cara de Welles permitía un millor moviment, i més natural de
les arrugues de la cara.
Una tècnica narrativa
empleada de forma revolucionaria, fou trencar amb la linealitat del
temps, ja que la pel·lícula porta a la vegada dues històries
paral·lelament.
